CAMINADA POPULAR DE L'ESTANY

Ampliar el mapa.

Distància recorreguda: 19,28 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 1.123 metres, baixant: 1.113 metres.
Altitud mínima: 547 metres, màxima: 975 metres.

Sortim del poble pel carrer Major i, de dret, enllacem amb el carrer de Rodós, quan s'acaba seguim el camí que continua endavant fins al collet de cal Parrella. A la nostra dreta ens queda una bonica vista cap a ponent: la capçalera del riu Sec, la seva vall i al fons es divisa una part de la comarca del Bages.

Arribem a la casa de ca l'Alberch, habitada només els caps de setmana, uns metres més enllà trobem la casa de cal Rei, just passar-la hi ha una bifurcació on prenem el camí de la dreta que s'endinsa per un bosc de pi roig.
A l'esquerra trobem un camp: el pla de la senyora o Caixa d'Oros, i a la seva dreta el Sot Borrasca. Continuem camí avall en direcció sud-oest i desprès de passar el camp Nou arribem al collet de la Bassa Nova, aquí prenem el camí de davant nostre. El de l'esquerra porta al Soler de Terrades i el de la dreta és per on tornarem.

Entrem a les bagues del Perer. Arribem a la casa enrunada d'

EL PERER

La fotografia de l'esquerra és de data desconeguda i la de la dreta feta al desembre de 2007.

Continuem el camí de baixada fins a arribar al

MOLÍ DEL PERER

Situat a l'aiguabarreig format pels torrents de Malrubí, riu Sec i Rodors.
El molí del Perer a banda de moldre gra, va ser un dels últims reductes de vinya i una de les cases pioneres de l'apicultura que ha tingut el terme municipal de Moià. A les imatges veiem el molí, la casa del moliner, alguna edificació annexa i la bassa de dimensions considerables.
En una finestra tapiada hi ha escolpit un escut amb un perer i l'any 1676.
El Molí del Perer es va fer servir durant un temps com a residència temporal per un agrupament escolta alemany anomenat Pfadfinderschaft Luchs. Feien acampades i practicaven tècniques de supervivència a la muntanya.
A finals dels anys 80, començaments dels 90, el Molí del Perer va tornar a ser llogat, aquest cop a un grup naturalista afeccionat al teatre i a les arts anomenat Taller-7, però hi va haver discrepàncies amb la gent del poble i no els van renovar el contracte.


Fotografia any 1950.

Just Renom Gallés - Moianes.net





Fotografia decada dels 60.

Autor desconegut.





Fotografia estiu 1997.

Feliu Añaños Masllovet - Moianes.net





Fotografia estiu 2001.

Feliu Añaños Masllovet - Moianes.net




Desprès d'esmorzar agafem el camí que puja a mà dreta, i ens endinsem en una obaga inclosa en un PEIN, el bosc es ufanós amb blades, aurons, pi roig, pinassa, avellaners, boix,... Anem seguint la vall del riu Sec i els tolls d'aigua son constants.
Deixem el camí planer i ens trobem amb una forta pujada a la dreta, l'agafem doncs hem de anar recuperant alçada. Desprès de la pujada el camí repren la direcció nord, ara relativament planer.
A la dreta trobem una bassa i una font: les Fontetes del Perer. Continuem pel mateix camí, on el bosc es fa més espés, i arribem a una antiga teuleria, de la qual només queda una petita bassa a l'esquerra del camí. A partir d'aquí el terreny és més humit i el camí comença a enfilar-se.
A l'esquerra hi ha un petit corriol que ens acostaría a les Fontetes del Soler. El camí continua, ara ve una forta pujada. Arribem a un control: aigua, fruita... Recuperem les forces.
A continuació, el camí comença a planejar; sense deixar el mateix camí, a l'esquerra trobem una drecera que puja fins a dalt; la podem agafar encara que és més dreta, si continuem pel mateix camí ample arribarem al mateix indret, al Pi del Marrà i al collet de la Bassa Nova.
Aquí retrobarem el sender que ja havíem fet fa unes hores, el prenem a l'esquerra en direcció al poble de l'Estany. Tornarem a passar per cal Rei, ca l'Alberch, el collet de cal Parrella i el carrer de Rodós, per finalitzar a la plaça del Monestir.

ELS COMPONENTS DE LA CAMINADA